La premsa deia que "els pares no volen que els fills juguin al futbol per por que s'esguerrin" i "com voleu que vagi bé una cosa que en lloc de fer-se amb el cap es fa amb els peus!". Altres opinions de la premsa eren que es tractava d'un joc bàrbar i massa bast.
Nous llocs de pràctica d'aquest futbol inicial, per a la resta de mainada, foren les places de la Peixateria (avui Gala-Dalí) i de les Patates , el Firal dels Burros, l'era de'n Deseia (actualment Jardí Enric Morera), el passeig Nou o algunes de les diverses eres de batre cereals que encara hi havia a la ciutat. Cada barri tenia un "terreny de joc". Fins i tot els militars tenien el seu a la plaça d'armes del castell. No hi havia pas senyalitzacions de cap tipus i les porteries eren dos munts de rocs. Allò primordial era aconseguir introduir la pilota a la porteria contrària, com fos i a cops de peu.

ELS PRIMERS EQUIPS

El primer equip figuerenc de futbol organitzat fou l'Sport Club Empordanès, l'any 1909, format al Casino Sport Figuerenc. Va ser-ne el primer president Ricard Imbert. L'historiador Eduard Rodeja, que va viure aquella època, diu que "en aparèixer l'afició al futbol fou fundat, com a filial, l'Esport Clun Empordanès" i que jugava al velòdrom, dit així perquè el 1893 hi havia un velòdrom propietat d'aquest Casino que fou el segon de Catalunya, al lloc on avui hi ha l'estació central d'autobusos. Al poc temps van traslladar-se a l'esmentat camp d'experiències del cos d'enginyers, on havien practicat inicialment els estudiants, ja que el terreny del velòdrom va quedar en desús el 1910. Aquest equip emprava calces blanques, camiseta vermella i mitges negres. Les sabates les confeccionava el sabater Rosa, al carrer de Girona, al preu de 12 pessetes el parell, i les pilotes ja es feien a Figueres, a casa del baster Josep Pujol, a la Pujada del Castell, al preu de 8 pessetes.
El primer partit oficial de futbol va celebrar-se el dia 4 de maig de 1909. Hi hagué una preliminar entre dues seleccions locals, però el plat fort fou el matx entre el Girona Football Club i l'Sport Club Empordanès.. L'Ajuntament va oferir un trofeu, i unes quantes senyoretes de la nostra bona societat es van comprometre a bordar onze llaços per als onze joves que formaven l'equip. El setmanari Empordà Federal escriu que "la partida fou guanyada per l'equip figuerenc(3-1). L'espectacle agrada poc i creiem que si no es barreja amb altres, el trobarà sempre llaunòs el nostre públic". El partit fou presenciat per un centenar de persones. L'entrada a peu dret era gratuïta i les cadires costaven dos rals.

La comissió de festes va concedir una subvenció de 800 pessetes, que no fou suficient ja que al final hagué de ser de 5.000 per sufragar el dèficit total, perquè s'hi afegiren altres conceptes, cosa que portà aspres discòrdies dins de la corporació municipal. En aquest moment el president d'aquest club era Josep Bonaterra Gras i el secretari, Ricard Imbert, conegut com en Pipa. Bonaterra era un artista-pintor casat amb la filla de la botiga de robes de can Matas, del carrer de Besalú, i Imbert era fill d'un terrissaire de la Rambla i fou el primer àrbitre de futbol de la província, quan encara no s'havia publicat el reglament. La primera alineació futbolística a Figueres fou aquesta: Llogaia, Cusí, Llorens, Sáez, Quillà Badosa, Matas, Július Suñer, Cèsar Badosa, Josep M. Giralt, Viada i Rafael Jordà. El mes de juny es va tornar la visita a Girona, també amb victòria dels figuerencs i, segons la premsa de l'època,"amb un distingit públic" i amb un equip que tenia un gran "domini del joc que amb un bon entrenament els podrà donar moltes victòries". L'any 1910 es va crear una altra entitat futbolística, dita Club Figueres Sport o Football Figueres, que va demanar l'ús del camp dels Enginyers, cosa que va denegar l'Ajuntament perquè ja estava compromès. Estava nodrit per joves menestrals i obrers, tenia la seu social inicialment a la plaça del Sol, número 2 i després a la plaça de l'Ajuntament i va jugar a l'era de'n Deseia, pels voltants de l'actual Jardí Enric Morera. L'antiga torre de la guerra carlina, situada a l'actual graonada del carrer Balmes, els servia de vestidor. N'era president Josep M. Pagès i vice-president, el music Simó Gratacós. El club no depenia de cap entitat, els jugadors vestien calces blanques i samarretes de color morat i blau, després canviat pel blau-grana, i van jugar alguns partits contra el Portbou, el Palamós i l'Olot. Al poc temps "Anaven tan migrats de recursos que no podien pagar el lloguer del pis, els jugadors havien de traslladar i apuntalar les portes i moltes vegades empraven samarretes de qualsevol color, no podien comprar sabates de reglament i les pilotes eren farcides de pedaços abans no les llençaven". Va desaparèixer el 1913, absorbit per l'Sport Club Empordanès, quan aquest ja depenia del Casino Menestral Figuerenc, com s'explicarà més endavant. El 1911 la premsa local encara parla de dos partits jugats entre l'Sport Club Empordanès i el Club Figueres Sport, "cada equip al seu camp". L'Sport Club Empordanès va guanyar per 8 a 3. El mateix 1910 els aficionats locals van veure actuar a Figueres, per primera vegada, el Club de Futbol Barcelona, que acabava de proclamar-se campió d'Espanya, contra l'Sporting Club Nimes, amb el resultat de 4 a 0 favorable als barcelonins, i arbitrat pel figuerenc Ricard Imbert. El Barcelona va venir amb les despeses pagades, viatge en ferrocarril en vagons de tercera classe i el dinar a la fonda Armendares, situada a la Pujada del Castell. L'entrada al camp dels Enginyers fou gratuïta, però hi havia una primera filera de cadires de pagament, a les quals no es va asseure gairebé ningú, només alguna senyoreta.